Pàgines

L'expressionisme. Munch. EL CRIT


Caminava amb dos amics. El sol es va amagar, el cel es va tenyir d’un vermell de sang i jo vaig sentir com una exhalació d’angúnia. Em vaig aturar i em vaig recolzar a la tanca, mortalment cansat; per sobre de la ciutat i del fiord d’un blau negrós, núvols  sagnosos planejaven com llengües de foc. Els meus amics van continuar caminant i jo em vaig quedar allí clavat, tremolant d’angoixa. Em semblava sentir el crit immens, infinit, de la Natura.” 

“La malaltia, la bogeria i la mort són els àngels negres que han vetllat el meu bressol i m’han acompanyat tota la vida” .

Autoretrat

Cap comentari:

Publica un comentari